Jordi M.

He de ser honest, quan em van mencionar el Coaching com a solució per a sortir del meu bloqueig personal i creatiu, no ho tenia gaire clar. Però com que tampoc tenia res a perdre, i la meva situació, cada dia que passava sense posicionar-me, empitjorava, vaig decidir provar.

Amb tot l’escepticisme del món doncs, em vaig presentar a la primera sessió. Hi anava preparat. M’havia informat prèviament sobre quines eren les bases i les eines que s’acostumàven a fer servir en aquest tipus d’orientació personal. No em va servir de gaire. Després de la sessió, vaig arribar a casa descol·locat i esgotat, però per damunt de tot, profundament emprenyat. Emprenyat amb mi i amb el meu immobilisme personal. Estava clar que alguna cosa sí que havia passat. Això també m’emprenyava, clar. Així que aquell emprenyament el vaig carregar durant dies, setmanes, fins que amb el pas de les sessions va arribar a ser el meu motor per a activar-me de forma positiva i definir de forma clara quins eren realment els meus objectius i on havia de trobar la motivació necessària per afrontar-los. Va ser un alliberament.

Encara ara, a més d’un any vista des de la darrera sessió, me n’adono dels canvis en la meva forma de parlar i per tant de pensar. La majoria dels objectius han estat assolits i amb els que encara hi treballo, doncs intentant gaudir del camí fins que arribin.